Com a Cunit, molts municipis celebren unes festes majors a l’hivern i unes altres en ple estiu, com la de Sant Cristòfol, el 10 de juliol. A més del factor religiós de les celebracions, sovint coincideixen en èpoques de l’any significatives per les economies basades en l’agricultura. De fet, els vestits i motius decoratius habituals de molts elements folcklòrics recorden la roba que duien els pastors o els pagesos, com als Balls Populars de Cunit. Actualment, les festes majors poden durar diversos dies però temps enrere se celebraven modestament, el diumenge més proper al dia del patró o de la patrona.
El Grup d’Estudis Delmacio de Conito té publicats al seu blog una sèrie d’articles sobre com se celebraven les festes majors a Cunit i a la regió del Penedès, fa unes quantes dècades. Sobre la Festa Major d’Hivern, en honor de Sant Sebastià, també en recull una sèrie de curiositats.
Les festes majors de Cunit conserven algunes tradicions que vénen de segles enrere. La part vessant religiosa segueix representada per les misses solemnes, a l’esglesia de Sant Cristòfol. El folklore també hi és ben viu amb les cercaviles i els balls populars. I la gresca! “La música amb orquestra ocupava bones hores la diada, fins a primeres hores de la matinada. A la sortida de missa i a la Sala (al costat de l’antic cafè) es feia un concert-vermut fins a l’hora de dinar. Després, a mitja tarda -vers les 19 h- se celebrava un ball de tarda: els primers anys a la mateixa Sala i anys més tard ja al pati emportat de l’Escola, que era al solar d’enfront, al mateix carrer de Sant Joan. Després de sopar la festa seguia amb un concert de peces clàssiques de sarsuela a la plaça del davant de l’església, on tothom aportava les pròpies cadires. Tot seguit començava –ja eren prop de les 23 h- el ball de nit que tancava les festes fins a la una o dues de la matinada“, publica Delmacio de Conito, en referència a les festes majors dels anys 40 i 50 del segle XX. Al blog, hi trobem mencionades moltes de les orquestres i grup musicals que van amenitzar les festes majors d’aquelles dècades.
“Acabada la Festa Major -fos la d’Estiu o la d’Hivern- es donava per finida l’alegria. L’endemà es tornava a la rutina diària de treballar la terra de sol a sol i a esperar una nova edició de la festa”.
Sant Sebastià, el segon patró de Cunit
Sant Sebastià va ser un soldat, possiblement nascut a França al segle III, que va morir martiritzat per no renunciar al cristinanisme, el 20 de gener de l’any 287, a Roma. A les imatges religioses, se sol representa amb fletxes clavades per tot el cos. Ja des de l’Edat Mitjana, en entorns religiosos se’l considera un dels sants protector de la Pesta i altres epidèmies, motiu pel qual moltes poblacions li dediquen les festes patronals.
Text: Cunit Informa
Fotos: Cedides
