Explica la llegenda que el Castell de Calafell era infranquejable i que les tropes cristianes no trobaven la manera de conquerir-lo. La situació era tan desesperada per als cristians que el capitost del castell de Cubelles va prometre una gran recompensa a qui li portés el cap del Valí de Calafell i es pogués, així, prendre el castell.

Garneu era un rodamón que vivia en una rudimentària cabanya a prop de l’església de Sant Cristòfol de Cunit i es guanyava la vida pescant. Un dia que es va apropar al Castell de Cubelles a vendre el peix i es va assabentar de la recompensa. Ell coneixia els accessos al castell i els hàbits dels seus ocupants, així que se’n va voler aprofitar. Una nit es va acostar a la comitiva del Valí quan es dirigien cap a la platja de Calafell a través d’un dels túnels, a la zona coneguda com Les Teixoneres. El rodamón cunitenc hi va anar vestit de dona, coneixedor de les debilitats del Valí. Aquest va caure a la trampa i se li va acostar per abraçar-la, mentre Garneu aprofitava per clavar-li una daga i fugir nedant mar endins a una velocitat considerable. Cap dels guardes del Valí el va poder seguir. De fet, van marxar corrents, deixant enrere el difunt, convençuts de què vindrien més atacants.

Aleshores, el cunitenc va tornar a la platja a tallar el cap del Valí per portar-lo al castell de Cubelles i rebre la recompensa acordada. I així, explica la llegenda, es va poder reconquerir l’últim Castell del Penedès: el de Calafell.

Font i imatges: Blog Relats i altres imaginacions, de Bienve Moya-Domenech